https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr <p>La <strong>Biblioteca d’Història Rural</strong> és una iniciativa conjunta de l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines i del Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona.</p> ca-ES Biblioteca d'Història Rural https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/183 En l’àmbit de la història agrària cada vegada han anat agafant major rellevància els estudis que consideren les dones pageses actors determinants en els diferents processos de producció, en la gestió de les explotacions agràries i en les xarxes de veïnatge o en la vida social i política de les comunitats pageses. En aquest marc, el 4 de novembre de 2022 l’Associació d’Història Rural en col·laboració amb el Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona, va organitzar un seminari que, sota el títol Conflicte i gènere en el món rural, segles XVIII-XX, analitzava les fonts que permetien un millor coneixement del dia a dia d’aquelles dones pageses i els conflictes quotidians que condicionaven les relacions de parentiu i els seus vincles amb la comunitat, així com la divisió sexual del treball i els conflictes de classe. El llibre que teniu a les mans recull bona part de les aportacions que es van fer en aquell seminari. Al llarg d’aquestes pàgines es destaquen les fonts documentals que permeten copsar millor els diferents rols i conflictes que van afrontar aquelles dones en les comunitats pageses, fent referència a la premsa d’època, als llibres de comptes dels jornalers de diferents patrimonis rurals, a la documentació corresponent a diferents establiments de caritat, la documentació d’origen judicial o la fotografia com a font històrica. Mitjançant aquesta documentació es dona visibilitat a les dones rurals, considerant les relacions socials i de poder a la llar i a la comunitat rural, la seva capacitat d’agència i el paper jugat per les xarxes de veïnatge, així com les relacions que s’establien en els espais feminitzats dels nuclis rurals. Óscar Bascuñán Añover Ana Cabana Iglesia Montserrat Carbonell Esteller Josep Colomé Ferrer Dignoris Mateo Mateo Céline Mutos Xicola Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2024-09-27 2024-09-27 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/182 Aquest volum recull una selecció d’estudis sobre el fenomen de la jurisdicció en èpoques medieval i moderna. Concretament, es focalitza en l’exercici efectiu de la justícia allà on solia tenir lloc: la cort o tribunal. El llibre vol contribuir a consolidar les recerques sobre les corts jurisdiccionals i, en conjunt, sobre l’exercici del poder i la justícia anterior a l’estat liberal. Els diferents autors, amb cronologies i marcs geogràfics particulars dins de la Corona d’Aragó, presenten fonts documentals que permeten entendre aquestes instàncies. Els especialistes presenten aquestes fonts tot combinant-ho amb les necessàries tasques prèvies d’identificació, descripció i estudi comparat dels tipus de registres i actes. Aquestes són tasques que d’altres escoles historiogràfiques europees ja han completat de fa temps, però que en bona part restaven per fer al nostre país. Tan sols després d’haver assumit l’abast i els límits de la documentació disponible, podran desenvolupar-se noves línies d’investigació (o reprendre’n de ja encetades) en relació a aspectes diversos de l’economia, la societat i la política dels territoris dels reis d’Aragó durant els períodes medieval i modern. Matthieu Allingri Albert Reixach Sala Lluís Sales Favà Josep M. Salrach Marès Guillermo Tomás Faci Ricard Torra Prat Pau Viciano Navarro Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2022-10-28 2022-10-28 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/181 La família Carles constitueix un dels exemples més destacats dels hisendats gironins pel poder econòmic, social i també polític que arribà a assolir. En la base de la seva gran influència es trobava un important patrimoni agrari, integrat per 855 hectàrees a mitjan segle XIX. A partir, fonamentalment, dels contractes agraris, la correspondència i la comptabilitat privada, i d’un enfocament que prioritza l’anàlisi de les relacions socials que s’establien entre els diferents agents implicats (propietari absentista, administrador, masovers, subemfiteutes, grans arrendataris, etc.), aquest llibre analitza de forma detallada l’explotació d’aquest extens patrimoni i aprofundeix en les bases econòmiques i socials del poder que varen exercir els hisendats gironins a la primera meitat del segle XIX. A través del cas analitzat, descobrim, en el trànsit de l’Antic Règim a la societat liberal capitalista, un propietari absentista que mai no es va desentendre de la gestió dels seus béns, que assajà diverses fórmules d’explotació fins a trobar la més convenient per als seus interessos, que va realitzar inversions per intentar mantenir el seu elevat nivell de vida i que mantenia una relació de superioritat paternalista amb els seus masovers, i de domini amb els seus subemfiteutes, però de total dependència respecte dels seus arrendataris-creditors. Mònica Bosch Portell Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2021-11-01 2021-11-01 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/180 Les fonts decimals plantegen molts problemes, però de vegades, com es defensa en aquest llibre, constitueixen la millor base documental disponible per acostar-se al moviment del producte agrari en nombroses regions espanyoles i europees en els temps moderns. L’historiador ha de calibrar el marge d’error que comporten les seves estimacions i els avantatges i inconvenients relatius a l’ús dels delmes respecte d’altres alternatives d’aproximació a la trajectòria de les collites en l’edat moderna. L’abandonament gairebé complet de l’ús de les fonts decimals no ha estat un encert. En aquesta obra es plantegen algunes propostes per seleccionar i explotar aquesta documentació per tal de millorar el nostre coneixement sobre el creixement agrari a l’Espanya moderna. Els textos es corresponen amb les ponències presentades pels diferents autors a la Jornada d’estudi sobre "El Delme com a Font per a la Història Rural", celebrada el 26 d’octubre de 2018 a Girona. Elena Catalán Martínez Gabriel Jover Avellà Enrique Llopis Agelán Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2020-11-12 2020-11-12 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/188 Aquest estudi descriu i posa en context la cort jurisdiccional d’abast local que operava durant la baixa edat mitjana a la vila de Sabadell. En el marc del domini exercit pel Consell de Cent de la ciutat de Barcelona, es consolidà una estructura administrativa, formada per una nòmina d’oficials, que permetia resoldre els conflictes entre els particulars o entre aquests i les senyories. Les accions de la cort quedaven registrades en volums específics, dels quals aquí presentem l’edició del corresponent al període 1401-1404. Lluís Sales Favà Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2019-03-29 2019-03-29 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/179 L’inventari post-mortem pot ser definit com un llistat fet davant notari de tots els béns –mobles, immobles i rendes- que conformaven l’herència d’un difunt. Tot i que havien estat utilitzats com a font per a l’anàlisi d’alguns aspectes relacionats amb la història econòmica i social als anys 1970, van viure una empenta sense precedents als anys 1980 i 1990, quan mostraren els seus avantatges per analitzar les transformacions de les pautes de consum prèvies i paral·leles a la industrialització. Per tal d’analitzar el pes que els canvis en la demanda –les modes, els gustos, els comportaments dels consumidors- pogueren tenir en la transformació –modernització, si es vol- dels ordres econòmic o social, els inventaris post-mortem tenen una importància fonamental. No hi ha cap altra font que permeti veure les llars, els establiments comercials o els tallers artesanals per dins, que enumeri i descrigui els objectes que hi havia al seu interior i els béns immobles i rendes que configuraven els patrimonis familiars. Els textos d’aquest volum analitzen críticament aquesta font i presenten els resultats d’algunes recerques portades a terme mitjançant el seu ús. Mostren l’extraordinària riquesa d’informació dels inventaris, alhora que alguns dels seus punts febles que varien en funció del lloc i l’època on foren redactats. Conviden, si més no, a apropar-se a aquesta font a tots aquells que encara no la coneguin i a explorar les seves infinites possibilitats als investigadors que vulguin enriquir o completar els resultats de les seves recerques. Luis Almenar Fernández Gérard Béaur Rosa Congost Colomer Belén Moreno Claverías Daniel Muñoz Navarro Fernando Ramos Palencia Rosa Ros Massana Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2018-10-25 2018-10-25 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/173 Els registres comptables són una de les fonts escrites més antigues i, alhora, més abundants de la humanitat. Les tauletes ceràmiques messopotàniques suggereixen que l'escriptura va sorgir d'aquestes primitives formes de comptabilitat i una part important de la documentació històrica està constituïda, precisament, per una àmplia tipologia de comptabilitats procedent de tot tipus d'institucions públiques, empreses i patrimonis privats. Aquest llibre vol contribuir a mesurar les possibilitats, però també limitacions, d'aquestes fonts per a l'estudi de les societats rurals. Hi ha un acord generalitzat sobre l'enorme potencial que tenen per explorar la lògica social i econòmica de les explotacions i els sistemes agraris, però encara han estat molt poc explotades. A més de caracteritzar les comptabilitats agrícoles -els seus objectius, la seva diversitat tipològica i el seu contingut-, es planteja una reflexió metodològica sobre la potencialitat analítica de la font per a la construcció de sèries de preus, producció i rendiments, l'anàlisi del mercat de treball i dels salaris, l'estudi del comportament econòmic dels propietaris i dels agricultors i altres qüestions historiogràficament rellevants. Helena Benito Mundet Gabriel Jover Avellà Enric Saguer Hom Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2013-11-14 2013-11-14 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/186 Aquest llibre aplega en un únic volum els estudis realitzats (publicats o inèdits) per l'arquitecte olotí Josep Danés (1891-1955) sobre la masia durant els anys 1914-1936. Les seves investigacions sobre el tema varen tenir un considerable impacte en els ambients culturals de la Catalunya noucentista. La seva principal contribució va ser descobrir en la masia una estructura arquitectònica (que definí com a "clàssica") basada en tres cossos i una sala central, esdevinguda una constant arquitectònica invariable al llarg dels segles XVI-XX. També qüestionà el suposat origen "popular" de la masia. Les seves tesis, despullades de la ideologia pairalista que les amara, en bona part han continuat essent vigents fins avui. Acompanyen els textos de Josep Danés (editats i curats pel filòleg David Prats) un estudi introductori a càrrec de l'arquitecte Jeroni Moner i de l'historiador i professor de la Universitat de Girona Joaquim M. Puigvert que pretén donar als lectors de manera sintètica els instruments necessaris per a contextualitzar (arquitectònicament i històrica) les aportacions danesianes al coneixement de la masia. Josep Danés i Torras Jeroni Moner David Prats Joaquim M. Puigvert Solà Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2010-12-15 2010-12-15 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/176 En un sistema d'herència indivisa com el català, els contractes matrimonials foren durant segles l'instrument central que organitzava la transmissió intergeneracional dels patrimonis familiars. La importància d'aquesta font per als historiadors rau en el fet que proporciona dades sobre segments molt amplis de la població, atès que durant llargs períodes històrics la pràctica d'atorgar capítols matrimonials fou gairebé general, almenys a les zones rurals de la Catalunya Vella. Aquest llibre pretén proporcionar als investigadors que fan ús dels capítols matrimonials un conjunt d'estudis que presenten i analitzen aquesta font. La primera part del llibre es dedica a l'anàlisi de l'origen i l'evolució d'aquesta tipologia documental i de les seves clàusules, des de les formes de contractació matrimonial a l'època baixmedieval, a la institucionalització dels capítols en l'època moderna, i a la decadència del costum de redactar aquest tipus de documents en els segles XIX i XX. La segona part del llibre examina diversos usos de la font per a la història social, centrant l'atenció en tres temàtiques: la història de la família, l'evolució històrica de les desigualtats socials i els canvis en les pautes de consum. Amb l'objectiu de posar a la disposició dels estudiosos eines que facilitin l'anàlisi comparativa, s'ha inclòs a l'apèndix una proposta de base de dades per al tractament de la informació que contenen els capítols matrimonials. Rosa Ros Massana Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2010-11-15 2010-11-15 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/174 Els capbreus medievals, els arxius patrimonials, el Registre d'Hipoteques i el Registre de la Propietat són fonts importants per a l'estudi de les formes, les condicions i les estructures de la propietat de la terra en les diverses èpoques que van ser vigents. El seu estudi pot ajudar a comprendre les característiques d?una societat en qualsevol època històrica. Però, per fer més comprensible l'objectiu principal d'aquest llibre, és necessari remarcar encara un altre aspecte comú a aquestes fonts. Per a ser vives, és a dir, útils, havien de recollir i recullen informació contemporània sobre l'estat, els moviments, els canvis i la qualitat dels drets de propietat. Per tant, es tracta de fonts que no només constitueixen importants bancs d'informació històrica, és a dir, que no només proporcionen dades històriques objectives útils a l'historiador sobre un tema important, sinó que constitueixen en si mateixes sistemes històrics d'informació, sovint complexos, sovint parcials, sempre condicionats pel marc jurídic, però també pel dia a dia de les relacions socials. Rosa Congost Colomer Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2009-01-30 2009-01-30 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/187 El llibre Tratado de Cabrevación segun el derecho, y estilo del Principado de Cataluña. Sus utilidades, y efectos, del modo de principiar, y seguir las Causas de Cabrevación. De los privilegios, y pretensiones del señor directo, o mediano, y de las excepciones que competen al reo, o Enfiteuta, escrit per Jaume Tos i Urgellés, va ser publicat per primera vegada el 1784, en l'edició aquí reproduïda en facsímil. L'estudi introductori de Rosa Congost vol posar de relleu l'interès d'aquesta obra per als estudis d'història rural catalana. En el llibre també s'hi transcriu el text addicional que Jaume Tos va afegir-hi el 1789: Disertación de la firma por razón de señoría, y derecho de prelación, tanteo o fadiga. L'obra es complementa amb la transcripció del manuscrit Mètode de capbrevar, fins ara inèdit, que data aproximadament de 1792. Rosa Congost Jaume Tos i Urgellés Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2007-12-01 2007-12-01 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/185 «Que n'és de diferent la guerra, a través d'aquests vells papers, de la que ens evoquen certs quadros i llibres d'història! Hom la hi veu "viscuda" i soferta hora per hora i dia per dia, amb totes les seves misèries i lletjors i sense cap de les grandeses amb què ha estat embellida pels poetes i "teoritzada" per alguns escriptors que ens han presentat la guerra com un do dels déus per a enfortir i regenerar la humanitat». Aquesta visió lúcida de Carles Rahola sobre la memorialística popular podem copsar-la directament en l'obra del viticultor de Llançà Joan Baptista Serinyana (1818-1903), que al llarg de gairebé setanta anys va recollir, refer i copiar en diverses llibretes temàtiques moltes notícies del seu interès. Com a resultat va deixar una petita enciclopèdia de la memòria d'un poble, amb el valor afegit d'haver estat elaborada per una persona poc donada a les inquietuds culturals. Família, vinya, economia, meteorologia, guerra, política, religió... qualsevol tema o moviment era susceptible de passar a formar part d'aquest petit univers del saber eclèctic d'un pagès memorialista del segle XIX. En aquest volum presentem de manera íntegra tres llibretes memorialístiques de Joan Serinyana en una edició filològica que té com a finalitat, a banda de contribuir a la recuperació del patrimoni textual, donar a conèixer una font de primera mà per a l'estudi d'una etapa que va transformar de manera decisiva la nostra història recent. Jordi Curbet Hereu Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2007-09-27 2007-09-27 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/178 La toponímia és el conjunt de noms de lloc d'un territori determinat i, a la vegada, la branca de l'onomàstica que estudia els topònims. Aquests noms propis serveixen per anomenar llocs precisos i únics que tenen, pels homes i dones que hi han viscut, un caràcter particular que els distingeix de la resta. La majoria de topònims té un significat entenedor, o 'transparent', perquè descriuen clarament els elements geogràfics a què es refereixen, però també hi ha noms de lloc que, en el llenguatge actual, no tenen sentit o no descriuen el lloc que anomenen. Aquest darrer grup de topònims ha intrigat tant els estudiosos com la gent del poble fins al punt que s'han cercat explicacions -a vegades fantasioses- del seu origen. La toponímia, doncs, es troba enmig d'una veritable cruïlla de disciplines científiques: els lingüistes hi cerquen traces de la formació i l'evolució de la mateixa llengua, els geògrafs utilitzen els topònims per identificar els llocs i comprendre l'organització de l'espai, els historiadors els prenen per assenyalar els canvis produïts en el paisatge i en la societat al llarg del temps i els estudiosos de la cultura popular extreuen dels topònims la percepció d'un territori per part dels seus habitants. Ramon Amigó Elvis Mallorquí Joan Anton Rabella Francesc Roma Joan Tort Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2006-10-20 2006-10-20 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/177 Lluís Monjas Manso Eugeni Perea Simon Joaquim M. Puigvert Solà Xavier Solà Colomer Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2003-06-01 2003-06-01 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/175 Provinents dels domicilis de famílies amb propietats agràries, un gran nombre d'arxius patrimonials han ingressat els darrers anys en els arxius públics i han estat posats a l'abast dels estudiosos. Es tracta d'un fons essencials per a l'estudi de les societats rurals dels quals en el present llibre se n'analitza la naturalesa i el seu gran valor per a la recerca històrica. Fruit de l'experiència dels autors en el tractament d'un nombre important de fons patrimonials, el llibre explica el seu procés de formació, comenta les principals tipologies, proposa pautes per al seu tractament arxivístic (identificació, classificació i descripció) i relaciona prop d'uns quatre-cents fons d'aquestes característiques de les comarques gironines. Pere Gifre Ribas Josep Matas i Balaguer Santi Soler i Simon Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2002-06-01 2002-06-01 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/184 L'any 1857 es publicà a Girona la Biografía ó explicació del arbre geneològich de la descendencia de Casa Heras de Adri, en aquells moments una de les principals famílies d'hisendats de la província de Girona. Elaborat a partir del propi arxiu familiar per Miquel Heras de Puig, llavors hereu del patrimoni, i escrit en català perquè, segons comenta el seu autor, anava dirigit als amics i parents "y no es convenient de parlar als referits en altre idioma diferent del que ordinariament se comunican y entenen en los seus assumptos", el llibre ens explica, per ordre cronològic, les vicissituds per les quals van passar els hereus i demés fills i filles de la família Heras des de l'any 1350. El llibre traspua l'orgull de classe d'un sector benestant de la pagesia gironina, que es vanagloria d'haver-se format a si mateixa gràcies als propis esforços i la bona administració del seu patrimoni, i ens ofereix pistes per entendre alguns dels mecanismes de formació i manteniment dels grans patrimonis agraris gironins del segle XIX. Mònica Bosch i Portell Llorenç Ferrer Alòs Miquel Heras de Puig Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2001-03-01 2001-03-01