https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm <p>Publicacions de la <strong>Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani</strong> de la Universitat de Girona.</p> ca-ES Càtedra Ferrater Mora https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/169 Jaume Serra Húnter (Manresa, 1878 – Cuernava, 1943) és un personatge públic molt remarcable de la història catalana moderna. Durant els convulsos anys trenta del segle XX, va ocupar càrrecs importants tant en l’àmbit acadèmic (degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, rector de la Universitat de Barcelona) com en l’àmbit polític i social (diputat, president del Parlament de Catalunya, regidor de Cultura per Barcelona, president de la Secció Catalana del Socors Roig Internacional, etcètera). Amb la derrota del bàndol republicà, hagué d’exiliar-se, primer a França, després a Mèxic. Com no podia ser altrament, en el llibre que teniu a les mans, la figura pública de Serra Húnter és examinada, rescatada i recordada. Al mateix temps, però, els capítols que l’integren aborden les temàtiques filosòfiques en les quals prengué part i, sobretot, posen l’accent en la decisiva contribució que Serra Húnter va fer per a la consolidació de la filosofia catalana del primer terç de segle XX. Ramon Alcoberro Pericay Joan Cuscó i Clarasó Josep Monserrat Molas Max Pérez Muñoz Oriol Ponsatí Murlà Ignasi Roviró Alemany Xavier Serra Labrado Mari Carmen Serra Puche Josep-Maria Terricabras Nogueras Joan Vergés Gifra Conrad Vilanou i Torrano Drets d'autor (c) 2024 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2024-10-30 2024-10-30 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/168 La figura del garrotxí Joan Roura-Parella (Tortellà, 1897 - Middletown, 1983) resulta interessant per tota una sèrie de motius, dels quals en sobresurten dos. En primer lloc, i tal com sol passar en la història del pensament, perquè la seva trajectòria vital i intel·lectual reprodueix i expressa alguns dels trets més distintius del temps històric en què es desplegà. Quan observem les vicissituds i les facècies que li va tocar viure, quan parem atenció a les iniciatives que emprengué, es fa difícil no veure un personatge marcat per un conjunt de circumstàncies cabdals de la nostra història: la situació de la pedagogia en el primer terç del segle xx, la Segona República, la Guerra Civil Espanyola, l'exili americà, etcètera. D’altra banda, però, i tal com sol passar també en qualsevol història del pensament, Roura-Parella és interessant per la seva singularitat com a pensador, és a dir, per la dificultat a l’hora de reduir-lo definitivament a un conjunt ben delimitat de corrents de pensament o doctrines. Roura-Parella, en aquest sentit, és interessant per les coses que va escriure i va dir ell i no pas solament com a persona que s’ha vist afectada per les vicissituds del temps històric que li ha tocat viure. Joan Cuscó i Clarasó Jordi García Farrero Josep González-Agàpito Salomó Marquès Alberto Oya Márquez Oriol Ponsatí Murlà Karina Rivas Guzmán Ignasi Roviró Alemany Rosa Serra i Sala Joan Vergés Gifra Conrad Vilanou i Torrano Drets d'autor (c) 2023 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2023-11-07 2023-11-07 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/167 Tirso Bañeza Domínguez José Manuel Bermudo Ávila Jordi Castellet Sala Joan Cuscó i Clarasó Antonio Fernández del Amor Carlos María Moreno Pérez Salvador Oliva Llinas Juan Carlos Pueo Domínguez Iván Sánchez Moreno Francesc Torralba Roselló Jaume Trabal Bendicho Joan Vergés Gifra Drets d'autor (c) 2022 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2022-11-01 2022-11-01 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/166 Pere Coromines fou un personatge eminentment polièdric: participà activament en moviments socials, ocupà càrrecs polítics i institucionals molt destacats, escrigué literatura, feu d’economista, d’advocat, de gestor cultural, etcètera. L’èxit que obtingué en totes les empreses en les quals prengué part, la fortuna de les seves decisions i actuacions, la vàlua del seu pensament o de la seva escriptura; tot això pot ser objecte de discussió. El que és innegable, però, és que, per sobre de tot, fou una figura pública que exercí el poder sense abandonar mai les seves inquietuds culturals i, alhora, un intel·lectual polifacètic que no oblidà mai la importància que té la «res publica» per a la cultura. Un personatge, a més a més, difícil d’encasellar aquí o allà. En paraules de Jordi Casassas: «Podem incloure Coromines en el grup reduït de personalitats històriques catalanes que van gaudir d’un especial magnetisme, d’un carisma personal que sobrepassava les fronteres de classe, d’un grup, d’un corrent o d’un moviment concrets». Margarida Casacuberta Rocarols Jordi Casassas i Ymbert Jordi Castellet Sala Joan Cuscó i Clarasó Josep Ferrer i Costa Santiago Izquierdo Ballester Dolors Marín Silvestre Antoni Mora Glòria Munilla Cabrillana Max Pérez Muñoz Joan Pujadas i Marqués Jordi Riba Miralles Jordi R. Sales i Coderch Joan Vergés Gifra Drets d'autor (c) 2021 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2021-11-11 2021-11-11 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/165 La vida de Frederica Montseny (1905-1994) resumeix bé una part considerable de la història de l’anarcosindicalisme català, espanyol i europeu. Tanmateix, la seva escriptura, el seu pensament, la seva obra, no són tan coneguts. En el volum que el lector té a les mans, un conjunt d'historiadors, crítics culturals, crítics literaris i filòsofs repassen la trajectòria de qui fou la primera ministra de la història política espanyola, consideren les idees que traspuen els escrits que va publicar, analitzen les novel·les, els assajos i els llibres de testimoniatge que va escriure, destaquen la importància de Montseny en la història del feminisme, etcètera. El propòsit del llibre no és en absolut doctrinal, ni amaga cap intenció hagiogràfica. Però sí que persegueix fer una certa justícia a l’obra d’una dona excepcional en molts sentits. Ferran Aisa-Pàmpols Ramon Alcoberro Pericay Laia Arañó Vega Albert Balcells Gonzàlez Carme Bernat Mateu Teresa Costa i Gramunt Josep Vicent Garcia i Raffi Dolors Marín Silvestre Alba Padrós González Max Pérez Muñoz Marta Pessarrodona Artigues Agustí Pons Mir Susanna Tavera i Garcia Eulàlia Vega Masana Joan Vergés Gifra Conrad Vilanou Torrano Drets d'autor (c) 2020 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2020-11-16 2020-11-16 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/164 Francesco Ardolino Marta Nadal Brunès Joan Vergés Gifra Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2019-11-15 2019-11-15 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/162 Quan un entra al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, si alça el cap, és molt probable que la primera figura que vegi pintada al sostre sigui la de Balmes. També hi són les de Torras i Bages (enfrontada a la de Balmes), Llorens i Barba, Menéndez Pelayo, etcètera. Però la de Balmes destaca pel lloc que ocupa. Com és ben sabut, els murals actuals van ser pintats en temps de la dictadura de Primo de Rivera per tal de substituir els frescos noucentistes de Torres García, poc reeixit a l’hora de mostrar la naturalesa essencialment espanyola de l’esperit català i de les contribucions que aquest havia fet a la Nación. Doncs bé, avui, quan un entra al Saló i contempla el retrat de Balmes, allà dalt, presidint la part central de la nau, l’assalten sobretot dues preguntes. Primera: si avui calgués tornar a decorar el sostre del Saló, l’artista o la institució hi pintaria pensadors? Segona: si el Saló s’hagués de remodelar i es prengués la decisió d’enretirar o d’arrencar els frescos actuals, què se’n faria del retrat de Balmes? L’observació a propòsit del Saló Sant Jordi i les inquietuds resultants ens ajuden a caracteritzar la situació delicada que avui dia manté la cultura catalana amb el llegat i la figura de Jaume Balmes. Però també ens ajuden a veure la relació que manté la cultura catalana actual amb el pensament filosòfic del segle XIX. Tot això, d’alguna manera, és el que es va voler abordar en el Simposi Trias que va tenir lloc el 23 i 24 de novembre de 2016 a Vic. El llibre que teniu a les mans n’és el testimoni. Ramon Alcoberro Pericay Joan Boldú París Pompeu Casanovas Romeu Josep Maria Casasús Guri Carmen Maria Chivite Cebolla Carmen Maria Chivite Cebolla Francesc Codina i Valls Joan Cuscó Clarasó Nazzaren Fioraso Mario Gensollen Mendoza Abel Miró Comas Antoni Mora Lladó Joan Ordi Fernández Max Pérez Muñoz Lluís Quintana Trias Francisco Javier Ramírez Miranda Ignasi Roviró Alemany Iván Sánchez Moreno Joan Vergés Gifra Conrad Vilanou Torrano Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2018-11-05 2018-11-05 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/163 Josep Maria Capdevila (Olot, 1892-Banyoles, 1972), filòsof, crític literari, periodista, és una figura notable i molt significativa del panorama intel·lectual català anterior a l’anomenada «Transició democràtica». Destacà per un ferm compromís amb el país, per les seves conviccions cristianes, però també per una sensibilitat extraordinària pels problemes de justícia social. En un dels seus llibres, En el llindar de la filosofia, escrigué el següent: «No ens separem ni un moment de la vida. Partim de les coses vives i viscudes i no ens en movem. Al cap i a la fi, la vida no és pas perquè en fem filosofia, sinó que la filosofia és per a explicar la vida.» I és que, segons Capdevila, només podem començar a fer filosofia «carregats d’experiències metafísiques i lògiques. Amb l’estudi sistemàtic no provem d’explicar-nos més clarament un món que confusament coneixíem. No li demanem gaires coneixences noves, sinó que, més que tot, ens aclareixi i ordeni les que ja teníem». Francesc Blanc i Canyelles Joan Carreras i Péra Jordi Castellet Sala Joan Cortada Hortalà Josep Cortada Hortalà Joan Cuscó Clarasó Jordi Jiménez Guirao Abel Miró Comas Josep Maria Murgadas Barceló Ernesto Raguer i Suñer Joan Vergés Gifra Fèlix Villagrasa Hernández Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2018-11-05 2018-11-05 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/156 Francesc Mirabent Vilaplana (1888-1952) tal vegada no sigui un pensador ineludible de la història de la intel·lectualitat catalana. Però la seva figura i el seu treball són molt dignes de consideració. Ens ajuden a entendre tant el període immediatament anterior a la Guerra Civil, ple d'entusiasme i bones intencions, com la situació desoladora en què es va trobar la universitat catalana en el període de postguerra. Entre un moment i l'altre, l'obra de Mirabent s'alça amb una dignitat molt considerable. Representa, a més, una baula important de la cadena que traça una certa trajectòria al llarg de la història del pensament modern a casa nostra, especialment en els estudis sobre l'estètica. Joan Vergés Gifra Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2017-11-20 2017-11-20 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/158 A la figura de Francesc Xavier Llorens i Barba l’embolcalla un halo especial. Un aire entre mític i misteriós. El poeta Joan Maragall, l’any 1901, va proclamar allò de “[A Llorens i Barba] Le veneramos tanto y le conocemos tan poco”. Més tard, Eugeni d’Ors diria que el filòsof de Vilafranca del Penedès era “per a les noves generacions de Catalunya, un torbador enigma”. I pocs anys després, Rovira i Virgili constataria que “hi ha una desproporció entre els mèrits de Llorenç i Barba i la coneixença que es té de la seva vida i de la seva obra”. Intuïm que Llorens i Barba és un nom especial de la història del pensament català, però encara avui ens costa saber dir exactament per què. Fa anys que ens trobem en aquesta situació. En resum, en sabem poc, però li atribuïm molt. Joan Vergés Gifra Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2017-11-15 2017-11-15 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/159 Hi ha tres aspectes de la intuïció fonamental en el nucli del pensament de Pannikar segons el qual la realitat és alhora el món, Déu i home. No es tracta simplement d'una idea o un concepte, sinó d'una comprensió que cal viure, una experiència simultània intel·lectual i mística. L'home percep de manera sensible la realitat i entén racionalment. Això és precisament d'on sorgeixen la pluralitat i diversitat de cultures i religions. Per tant, segons Panikkar, la realitat no es pot reduir a cap mena de monisme. No obstant això, la religiositat, més que religiós i religiós, uneix cos i ànima, vincula una persona a una altra, la gent cap a la terra, el món i l'home al misteri. Les contribucions que componen aquest volum provenen del Simposi Internacional sobre Raimon Panikkar organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona a finals de maig de 2015. Joan Vergés Gifra Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2017-11-10 2017-11-10 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/289 Filòsof, intel·lectual a l'exili, novel·lista, escriptor, cineasta, Josep Ferrater Mora (1912-1991) és un personatge ineludible de la cultura catalana i espanyola del segle XX. No ho és menys la seva obra. Conèixer la vida i les vicissituds per les quals va haver de passar ens ajuda a fer-nos una idea de les dificultats i els reptes a què van haver de fer front les generacions d'intel • lectuals posteriors a l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Conèixer l'obra de Ferrater Mora ens ajuda a veure fins a quin punt el seu treball ha de ser qualificat d'extraordinari i, fins i tot, de necessari. En aquest còmic el lector trobarà una cosa i una altra: el retrat d'un personatge únic que alhora il·lustra un temps no tan pretèrit i l'esbós d'un llegat intel·lectual extraordinari. Iván García Rodríguez Josep Pastells Mascort Joan Vergés Gifra Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2017-10-10 2017-10-10 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/149 La faceta de Dalí que s’aborda en aquest llibre és la de l’artista que escriu i que llegeix. Ens interessa el Dalí que s’ocupa del pensament, la ciència, la filosofia. No és la seva cara més coneguda. Però no hi ha dubte que és un dels aspectes fonamentals de l’obra daliniana. El mateix Dalí va confessar una vegada que el seu pare el considerava millor escriptor que no pas pintor. A la qual cosa afegí: «... i segurament és veritat perquè els pintors són molt rucs en general, en canvi els escriptors són molt més intel·ligents». Segons es diu sovint, hi ha dos tipus de pintors: els que segueixen la dita d’Isidre Nonell i, per tant, pinten i prou; i els que segueixen la de Leonardo i consideren que l’art és quelcom mental. Dalí pertany a la segona categoria. Joan Vergés Gifra Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2016-10-30 2016-10-30 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/152 Joan Crexells va morir jove, el 1926, deu anys abans de l’inici de la Guerra Civil. Fou una mort molt lamentada, perquè Crexells prometia molt. Així ho expressaren la majoria d’amics i coneguts, prohoms de la cultura com Carles Riba, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Joan Estelrich, Antoni Rovira i Virgili... Com les futures estrelles de rock, moria quan encara no havia arribat al zenit de la seva obra. Filòsof, periodista, assagista, traductor, a ningú no deixà indiferent. En una conferència a Salamanca, Unamuno, després de sentir-lo, exclamà «quin prodigi!». En el cas de Crexells, resulta inevitable fer tota mena d'elucubracions sobre «què hauria pogut ser» la cultura del país si no hagués mort tan aviat. De ben poques personalitats de la cultura catalana del segle passat, fins i tot d’aquelles que han acabat figurant en els llocs més destacats, se’n podria afirmar una cosa semblant. Joan Vergés Gifra Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2016-10-01 2016-10-01 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/161 “Pujols no és gens estirat, ben al contrari. No té el to del saberut que vol que te’l creguis. És l’home que avança coneixements, que proposa idees i que ho fa amb un llenguatge viu, agradable, nou, amb la gràcia del parlar popular i amb la lògica del llenguatge ben treballat, ben articulat. Llegir Pujols és un plaer i un luxe, és una festa. S’aparta tant del que és comú en l’àmbit del pensament i de la filosofia que sempre representa una alenada d’aire fresc, d’oxigenació mental, de ventilació assistida. Com un encantador de serps, Pujols fa anar el lector de l’assentiment a l’estupor, del goig a la irritació, de la rialla a la reflexió més seriosa. Moltes de les qüestions que ell aborda són comentades en aquest volum.” (de la «Presentació» de Josep-Maria Terricabras) Josep-Maria Terricabras Nogueras Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2015-03-30 2015-03-30 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/288 Un recorregut pel pensament de Ferrater és sempre un viatge interessant i estimulant. Interessant perquè Ferrater sabia molt de moltes coses. Estimulant perquè sovint tanquem les pàgines de les seves obres amb preguntes que porten la nostra reflexió més enllà. Hem començat aquest treball indicant que volíem defensar la possibilitat d’existència d’un nou nivell de realitat que se situaria a sobre del nivell físic i a sota dels nivells social i cultural, i que es desenvoluparia en paral·lel al nivell orgànic, i és el que nosaltres hem anomenat «nivell xarxa». La característica més notòria del nivell xarxa és la seva artificialitat. I aquest és un fet destacable perquè ens mostra com els humans hem sigut capaços de crear nous espais de realitat, un fet que mai fins ara no s’havia produït de forma tan clara i evident. Josep Borrell Bueno Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2013-12-31 2013-12-31 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/153 És d’aquest Maragall, ric i complex, que parlen els setze capítols d’aquest volum. En ell, alguns dels millors especialistes, nacionals i internacionals, examinen la seva obra, la interpreten i reinterpreten, i tots ells posen de manifest que, per a Maragall, tot comença amb la paraula, una paraula concreta, directa, una paraula que és alhora pensament i experiència vital.Si acabo de dir que aquest procés d’interpretació no té mai fi, ara hi he d’afegir que, en el cas d’un clàssic, el procés és permanentment enriquidor. Precisament sabem que un autor és un clàssic perquè, del tracte amb ell, en sortim sempre esperonats, satisfets i inquiets alhora. Maragall és un clàssic.n(De la «Presentació» de Josep-Maria Terricabras)n Josep-Maria Terricabras Nogueras Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2011-09-01 2011-09-01 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/155 Allò que sempre passa –senzillament perquè l’exili és una ruptura de conseqüències irreparables–, en el cas de Nicol ha passat en grau superlatiu. Es pot ben dir que encara avui és pràcticament un desconegut per als nostres professors i alumnes de filosofia. I no pas perquè la seva producció hagi estat petita o irrellevant. Ben al contrari, Nicol ha bastit un cos teòric d’una gran ambició i de molta qualitat. Ell n’era conscient i, si una cosa lamentava, era no haver arribat a igualar els més grans pensadors de la història de la filosofia. El fet és que la magnitud del desconeixement que aquí tenim de la seva obra és inversament proporcional a l’enorme reconeixement i influència que va tenir a Mèxic. Ho testimonien les aportacions que fan a aquest volum alguns dels seus antics alumnes i col·legues mexicans, marcats profundament per la seva manera d’entendre la filosofia i de practicar-la. n Josep-Maria Terricabras Nogueras Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2010-12-31 2010-12-31 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/151 De fet, si qualsevol obra pot ser objecte d’interpretacions diverses, no és gens estrany que la d’Ors hagi estat –i estigui encara– subjecta a moltes interpel·lacions, a moltes mirades i reflexions, a veus crítiques amb modulacions diverses. La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani que, des de fa anys, convoca a l’estudi i reflexió sobre alguns dels grans noms del pensament català contemporani, ha aplegat en aquest volum quinze veus reconegudes que examinen amb rigor l’obra d’un home que va ser capaç de mantenir el flux bàsic de les seves idees, tant si agradaven com si no.En l’èxit i en el fracàs, a Catalunya o lluny d’ella, Ors va ser coherent amb si mateix, en el fons i en les formes. Era un esperit orgullós i independent que se sentia cridat a una gran tasca que mai no va poder dur a terme. Lluny del seu admirat Goethe –a qui s’atribueix el «Llum, més llum!» abans de morir–, Ors va voler sostenir fins al final un combat per la llum, la seva heliomàquia. n n n Josep-Maria Terricabras Nogueras Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2010-12-31 2010-12-31 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/150 Tota l’obra de Xirau és un intent de superar l’intel·lectualisme tradicional, incapaç de resoldre la crisi moderna entre allò que és i allò que hauria de ser. Es tracta d’un intel·lectualisme que separa tan radicalment l’objecte i el subjecte que, un cop feta la separació, ja no pot arribar a entendre el coneixement com allò que realment és, com un acte personalment comprensiu de la realitat. Segons Xirau, aquest divorci entre la rigidesa de l’ésser i l’espontaneïtat del subjecte que acull i valora només es pot superar si no es plantegen per separat els àmbits dels fets i dels valors. Se n’ha de saber trobar, doncs, la confluència. nPer això Xirau proposa una fenomenologia harmonitzadora de diverses tendències, basada en una metafísica de l’amor i orientada cap a la reforma de la societat a través de l’educació. El seu és un intent de restauració de la unitat perduda del món i de l’esperit. El que ell anomena «l’ordre de l’amor» vol aconseguir la «personalització» de la realitat, que no és mai objectiva i tancada, sinó sempre confluent i oberta. La realitat de l’ésser té sempre, doncs, un component subjectiu, de valor, que li dóna el seu caràcter dinàmic, profund. n Josep-Maria Terricabras Nogueras Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2010-10-27 2010-10-27 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/171 L’ofici d’historiador és un ofici socialment útil. Ho ha de ser. Quan es llegeix Fontana s’entén perfectament què vol dir això. I aquestes lliçons ho confirmen. El plaer de seguir-les, i ara de llegir-les, porta sempre a un procés de reflexió que allunya dels tòpics i fomenta el risc de pensar, de repensar les coses. Quan això passa, l’historiador sap que ha fet bé la seva feina. I, en llegir Fontana, això passa.(De la «Presentació» de Josep-Maria Terricabras)n Josep Fontana Lázaro Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2010-07-30 2010-07-30 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/287 Des de la Càtedra Ferrater Mora va semblar que el bicentenari de la mort de Kant era una excel·lent excusa per reunir cinc dels millors coneixedors de la seva obra i per demanar-los que mostressin altra vegada la vigència del seu llegat. Aquest volum recull les seves aportacions, que aborden alguns dels grans temes kantians: pensar i conèixer, el concepte, el plaer de la reflexió, el goig estètic, la teoria metafísica sobre l’espai i el temps. Cinc lliçons que arrelen en el pensament d’un autor mort fa dos-cents anys, però que continua plantejant qüestions d’una força i una actualitat indiscutibles. Com sol passar en aquests casos, el Simposi no era necessari per confirmar que Kant és un clàssic, però ha estat extraordinàriament positiu per tornar a comprovar que nosaltres hi podem aprendre molt quan continuem llegint i repensant els seus textos. Al capdavall, és Kant mateix qui va dir que no existeix pròpiament la filosofia sinó el filosofar.n Steffen Dietzsch Félix Duque Pajuelo Pere Lluís Font Felipe Martínez Marzoa Josep Olesti Vila Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2008-12-30 2008-12-30 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/290 Premi d'Assaig Ferrater MoranPrimer premi, 2008. La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, de la Universitat de Girona, va ser creada el 1989, amb l’objectiu de participar en els temes i debats més vius de l’actualitat. El premi que convoca juntament amb la Jose Ferrater Mora Foundation (Pennsylvania / USA), vol promoure treballs de recerca sobre Ferrater Mora, un dels filòsofs catalans i espanyols més importants del segle XX.n nEl punt de vista de Ferrater Mora en filosofia moral ha rebut fins ara una atenció menor que les seves aportacions en altres camps filosòfics. Això podria portar a pensar que constitueixen una contribució d'un atractiu menor. Tanmateix, hi ha motius per defensar que aquest no és el cas. A més de l'interès que puguin tenir les seves propostes concretes en ètica, aquestes van resultar particularment suggerents per la classe d'actitud que mostren. Ferrater és un pensador que dissenteix de les auctoritate en metaètica i nega les màximes més venerades; que en ètica normativa proposa un programa que no només no es compromet amb cap de les teories majorment en vigor, sinó que es formula en uns termes propis que resulten en gran part aliens als d'aquestes; que dignifica l'ètica aplicada en un moment en que aquesta és encara vista com una disciplina menor, d'escassa rellevància filosòfica; que, a més, adopta posicions compromeses en aquest camp en temàtiques d'aparició recent, com passa, fonamentalment, pel que fa a la consideració dels animals. Tots aquests posicionaments fan de la filosofia moral de Ferrater una aportació particularment original, més encara, una anomalia, si s'escau, en el panorama filosòfic espanyol de la segona meitat del segle XX. Es pot comprovar, així, l'interès de les aportacions de Ferrater Mora a la filosofia moral. Óscar Horta Álvarez Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2008-12-30 2008-12-30 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/172 Traducció: Mònica Carbó. Introducció i supervisió de la traducció: Jörg Zimmer.El juny de 2001 Hans Heinz Holz va donar les lliçons a la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani que es publiquen en aquest volum. Holz va concebre les lliçons com una biografia inteŀlectual en la qual presenta l’evolució dels seus punts de vista filosòfics en el context de les condicions històriques que els han influït i a les quals intenten donar resposta. Per a Holz és evident, com a dialèctic de la tradició hegeliana, que tota filosofia és el seu temps resumit en el pensament. Que un pensador reflecteixi explícitament les influències específiques de la seva època —els temps difícils del nacionalsocialisme i, en la segona meitat del segle vint, la confrontació aleshores irresoluble entre dos sistemes socials— en el seu model especulatiu de món, té sens dubte un gran atractiu. Hans Heinz Holz Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2008-12-20 2008-12-20 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/157 En la gran producció filosòfica d’Eusebi Colomer, s’hi poden distingir tres grans centres d’interès particularment destacats. En primer lloc, la seva dedicació a l’estudi del pensament de Ramon Llull i de Nicolau de Cusa. La seva tesi doctoral va mostrar les influències lul·lianes en l’obra de Nicolau de Cusa a partir de les anotacions autògrafes en què el jove Nicolau es feia ressò de les coses que més li interessaven de Llull. El segon gran centre d’interès el van constituir, naturalment, els grans corrents de la filosofia alemanya moderna i contemporània. Des dels anys d’estudiant s’havia familiaritzat particularment amb l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència. Finalment, el seu tercer centre d’interès va ser el diàleg filosòfico-teològic. Colomer lamentava profundament el divorci produït entre la filosofia i la teologia. Adaptant una coneguda formulació de Kant, pensava que la teologia sense filosofia és cega, però que la filosofia sense teologia és buida. Format en la tradició metafísica espiritualista i defensor de l’humanisme cristià, Colomer es trobava, però, a les antípodes de qualsevol sectarisme o dogmatisme. La seva formació, el seu tarannà i, segurament, els seus enormes coneixements de la història de la filosofia, li havien conferit una gran capacitat per al diàleg. Ell no veia el diàleg com un recurs o com una tàctica, sinó com un element constitutiu de l’ésser humà. n Pere Lluís Font Josep-Maria Terricabras Nogueras Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2008-11-24 2008-11-24 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/160 Amic, entre altres, de Ruyra i de Mossèn Cinto, Turró va escriure sobre qüestions de psicologia i filosofia. Ell mateix va dir que era defensor d’un «realisme crític», rigorós en la recerca, exigent en el mètode. Defensava que «conèixer és preveure», però també sabia que un bon mètode experimental no es pot refiar simplement dels sentits, ja que aquests ens poden enganyar. Llavors es mostra la mirada realment incisiva i eficaç de Turró: s’adona que, per saber què hi ha a fora, per entendre bé el que veuen els sentits, ens en cal una confirmació interna, aquella que ve donada pel nostre organisme. Turró té, doncs, una visió global, completa, de l’organisme humà, sense distincions rígides entre el món interior i l’exterior. Aquí hi ha justament l’arrel del seu cèlebre treball Orígens del coneixement: la fam, i del nucli més bàsic del seu pensament. I aquí hi ha també un altre element de modernitat en el seu plantejament, que a la seva època va ser pioner i que ara continua oferint molts aspectes de gran actualitat. Ramon Alcoberro Pericay Joan Boldú Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2008-01-15 2008-01-15 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/170 Traducció de David Pineda.En aquest volum, Bunge fa filosofia. Es tracta, com diu el títol, de deu assaigs i una diatriba contra la postmodernitat. Quan planejàvem, però, les seves lliçons, ell va començar oferint el títol «Una filosofia nova». Perquè així és el que ell vol oferir: una mirada seriosa, rigorosa, sobre els conceptes filosòfics. Segons com, no és una mirada nova, perquè la mentalitat científica tampoc no ho és, però segons com és una mirada que encara resulta nova, sobretot perquè els filòsofs s’amaguen massa sovint de la llum que projecta la ciència i miren d’evitar-ne la crítica. Per això Bunge rebutja el subjectivisme i defensa el realisme, un realisme crític.El plantejament de Bunge té també un fort component de preocupació social, tal com es veu des de les primeres pàgines d’aquest volum. Això, però, no s’ha d’entendre en ell com un complement més o menys arbitrari sinó com un element més de la seva visió global. La racionalitat també s’ha de portar a la gestió dels afers del món. Per això proposa que a les tecnologies dures ja existents, s’hi incorporin les que ell anomena «tecnologies filosòfiques», que podran ajudar a aguditzar la consciència moral i la responsabilitat social dels científics i de tots els ciutadans. Mario Bunge Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2008-01-15 2008-01-15 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cfm/catalog/book/154 Sovint s’ha de pagar un preu pel fet de no pertànyer a una escola concreta de pensament o per no poder-s’hi identificar. El perill que afronta un pensador independent és que el seu pensament se’n pugui “anar aigua avall”, com qui diu: els seus escrits poden ser ignorats o insuficientment tinguts en compte i poc apreciats. Ferrater va tenir present aquesta possibilitat i la va acceptar: ell volia que la seva obra fos llegida, però no estava disposat a comprometre les seves idees només per poder guanyar lectors o per guanyar-ne més.nAquest volum que es presenta per iniciativa de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona mostra que Ferrater no ha hagut de pagar el preu que amenaça el pensador independent potser perquè el seu Diccionario de filosofía ha obtingut una difusió tan gran. Un examen dels continguts d’aquest volum no solament revela coses sobre els seus autors sinó també molt sobre el pensament de Ferrater, tot i que potser no en la línia que es podria esperar. La gran varietat de temes discutits mostra un grup divers de pensadors —de diferents generacions, diferents països, parlants de diferents llengües— que subratllen molts aspectes diferents del pensament de Ferrater: la seva ontologia, la psicologia i l’ètica, el seu ús de la història, el tractament que fa de la ment, la seva noció de «seny», la seva preocupació per l’estil, el seu desenvolupament primerenc a Xile, algunes semblances o diferències amb el pensament de Dewey i G.E.Moore, etcètera. n Priscilla Cohn Josep-Maria Terricabras Nogueras Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2008-01-15 2008-01-15