Roses, de la tardoantiguitat a l’època medieval

Autors/ores

Marc Bouzas Sabater
Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic‑Universitat de Girona
https://orcid.org/0000-0003-4754-7559
Lluís Palahí Grimal
Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic‑Universitat de Girona
https://orcid.org/0000-0002-9450-8811
DOI: https://doi.org/10.33115/c/9788499846156_12

Resum

La història de la Roses tardoantiga és complexa i poc coneguda. Les traces arqueolígiques mostren l’existència d’un nucli d’hàbitat que en època visigoda arriba a encunyar moneda i d’una petita cella memoriae entorn de la qual s’estructura una important necròpolis. Aparentment, l’espai és abandonat durant un cert temps  (segles VII‑IX) fins que a principis del segle X a la zona de l’antiga cella s’hi funda el monestir de Santa Maria que serà el germen de la població medieval.

Portada de la monogràfia "De la tardoantiguitat a l’alta edat mitjana: una visió arqueològica"

Descàrregues

PDF

Volume

De la tardoantiguitat a l’alta edat mitjana: una visió arqueològica

Pages

20

Publicat

June 7, 2024

Sèries

Moncrapa
Drets d'autor (c) 2024 : són titulars dels drets els autors del text esmentats.

Llicència

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.

Com citar

Bouzas Sabater, M., & Palahí Grimal, L. (2024). Roses, de la tardoantiguitat a l’època medieval. In M. Bouzas Sabater & L. Palahí Grimal (Eds.), De la tardoantiguitat a l’alta edat mitjana: una visió arqueològica (p. 20). Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic. https://doi.org/10.33115/c/9788499846156_12