El pas de l’antiguitat a l’edat mitjana al jaciment de l’Esquerda, Osona: Darreres novetats de la recerca arqueològica

Recents excavacions al jaciment de l’Esquerda han revelat nombroses evidències de les époques visigoda i carolíngia, que posen de manifest la transició de l’Antiguitat a l’edat mitjana. D’aquesta manera es completa l’àmplia cronologia d’aquest jaciment, que des del segle VIII aC fins a la seva destrucció a principis del segle XIV dC. La ubicació de l’assentament al tram mitjà del riu Ter, en un meandre que forma una península de 12 hectàrees, li proporciona un avantatge estratègic per al domini visual i el control de gran part de la comarca d’Osona, fet que explica la seva funció de fortalesa al llarg dels segles. En època ibèrica es va construir un gran oppidum que va confirmar l’emplaçament com a capital dels Ausetans, Ausa, amb una muralla protectora, un urbanisme ben planificat i un possible santuari. Després de la destrucció de la fortalesa a principis de l’època romana, l’Esquerda va romandre com un petit llogaret mig abandonat durant l’època tardoromana. Al segle VI dC, va ser ocupada pels visigots, que van construir una nova muralla de més de 150 metres de longitud; també s’ha descobert una zona de fossats d’emmagatzematge i una necròpolis extramurs, tot així de principis del segle VII dC. Amb l’entrada dels francs carolingis a finals del segle VIII dC, la nova muralla es va reforçar amb grans torres quadrades i es va fer servir durant tota l’edat mitjana. La presència carolíngia està testificada a més per ceràmiques franques i una moneda de plata de Lluís el Piadós.