La cultura material d’un monestir Prepirinenc a Catalunya, dels visigots a la implantació del feudalisme a Santa Cecilia dels Altimiris

La recerca duta a terme al monestir de Santa Cecilia dels Altimiris ha aportat una riquíssima informació per l’estudi morfològic i evolutiu dels monestirs durant la Primerenca i alta edat mitjana a la península Ibèrica. Aquest assentament s’origina entre finals del segle V i principis del segle VI amb la construcció d’una església i altres estructures annexes. Aquest conjunt té reformes d’edificis i espais des del segle VI fins al segle XI, quan s’abandona el jaciment i passa a ser un refugi estacional de pastors i carboners.

Fins a l’any 2022 s’han detectat tretze àmbits del conjunt central del monestir, dels quals s’han excavat deu fins a esgotar estratigrafia. Així ens ha permès definir fases d’acord amb datació relativa i produccions ceràmiques.

En aquest volum presentem diverses interpretacions de l’aixecament hipotètic dels diferents edificis, fase per fase.