La cultura material d’un monestir Prepirinenc a Catalunya, dels visigots a la implantació del feudalisme a Santa Cecilia dels Altimiris
Resum
La recerca duta a terme al monestir de Santa Cecilia dels Altimiris ha aportat una riquíssima informació per l’estudi morfològic i evolutiu dels monestirs durant la Primerenca i alta edat mitjana a la península Ibèrica. Aquest assentament s’origina entre finals del segle V i principis del segle VI amb la construcció d’una església i altres estructures annexes. Aquest conjunt té reformes d’edificis i espais des del segle VI fins al segle XI, quan s’abandona el jaciment i passa a ser un refugi estacional de pastors i carboners.
Fins a l’any 2022 s’han detectat tretze àmbits del conjunt central del monestir, dels quals s’han excavat deu fins a esgotar estratigrafia. Així ens ha permès definir fases d’acord amb datació relativa i produccions ceràmiques.
En aquest volum presentem diverses interpretacions de l’aixecament hipotètic dels diferents edificis, fase per fase.
Descàrregues
Publicat
Sèries
Llicència
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.