Roses, de la tardoantiguitat a l’època medieval

Authors

Marc Bouzas Sabater
Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic‑Universitat de Girona
https://orcid.org/0000-0003-4754-7559
Lluís Palahí Grimal
Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic‑Universitat de Girona
https://orcid.org/0000-0002-9450-8811
DOI: https://doi.org/10.33115/c/9788499846156_12

Synopsis

La història de la Roses tardoantiga és complexa i poc coneguda. Les traces arqueolígiques mostren l’existència d’un nucli d’hàbitat que en època visigoda arriba a encunyar moneda i d’una petita cella memoriae entorn de la qual s’estructura una important necròpolis. Aparentment, l’espai és abandonat durant un cert temps  (segles VII‑IX) fins que a principis del segle X a la zona de l’antiga cella s’hi funda el monestir de Santa Maria que serà el germen de la població medieval.

Portada de la monogràfia "De la tardoantiguitat a l’alta edat mitjana: una visió arqueològica"

Downloads

PDF

Volume

From the Late Antiquity to the High Middle Ages: an archaeological vision

Pages

20

Published

June 7, 2024

Series

Moncrapa
Copyright (c) 2024 : the authors of the above-mentioned text are the copyright holders.

License

Creative Commons License

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.

How to Cite

Bouzas Sabater, M., & Palahí Grimal, L. (2024). Roses, de la tardoantiguitat a l’època medieval. In M. Bouzas Sabater & L. Palahí Grimal (Eds.), From the Late Antiquity to the High Middle Ages: an archaeological vision (p. 20). Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic. https://doi.org/10.33115/c/9788499846156_12