La cultura material d’un monestir Prepirinenc a Catalunya, dels visigots a la implantació del feudalisme a Santa Cecilia dels Altimiris
Synopsis
La recerca duta a terme al monestir de Santa Cecilia dels Altimiris ha aportat una riquíssima informació per l’estudi morfològic i evolutiu dels monestirs durant la Primerenca i alta edat mitjana a la península Ibèrica. Aquest assentament s’origina entre finals del segle V i principis del segle VI amb la construcció d’una església i altres estructures annexes. Aquest conjunt té reformes d’edificis i espais des del segle VI fins al segle XI, quan s’abandona el jaciment i passa a ser un refugi estacional de pastors i carboners.
Fins a l’any 2022 s’han detectat tretze àmbits del conjunt central del monestir, dels quals s’han excavat deu fins a esgotar estratigrafia. Així ens ha permès definir fases d’acord amb datació relativa i produccions ceràmiques.
En aquest volum presentem diverses interpretacions de l’aixecament hipotètic dels diferents edificis, fase per fase.
Downloads
Published
June 7, 2024
Series
Copyright (c) 2024 : the authors of the above-mentioned text are the copyright holders.
License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.
How to Cite
Alegría Tejedor, W., & Sancho Planas, M. (2024). La cultura material d’un monestir Prepirinenc a Catalunya, dels visigots a la implantació del feudalisme a Santa Cecilia dels Altimiris. In M. Bouzas Sabater & L. Palahí Grimal (Eds.), From the Late Antiquity to the High Middle Ages: an archaeological vision (p. 21). Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic. https://doi.org/10.33115/c/9788499846156_15
