Roses, de la tardoantiguitat a l’època medieval

La història de la Roses tardoantiga és complexa i poc coneguda. Les traces arqueolígiques mostren l’existència d’un nucli d’hàbitat que en època visigoda arriba a encunyar moneda i d’una petita cella memoriae entorn de la qual s’estructura una important necròpolis. Aparentment, l’espai és abandonat durant un cert temps  (segles VII‑IX) fins que a principis del segle X a la zona de l’antiga cella s’hi funda el monestir de Santa Maria que serà el germen de la població medieval.