Los últimos romanos en los límites de la romanidad: El extremo occidental de la tarraconense entre germanos y vascones

Autores/as

Jose A. Lecanda
Unv. de Deusto, Fª de Ciencias Sociales y Humanas
https://orcid.org/0000-0002-3558-3870

Sinopsis

L’alta vall de l’Ebre és l’extrem occidental de la província Tarraconense. La seva situació perifèrica havia marcat la seva escassa rellevància fins al Baix Imperi. Però el complicat segle V va provocar canvis significatius. La convergència a la mansio Virovesca de les vies Astorga‑Bordeus i Astorga‑Tarragona, la importància annonària i militar d’aquesta ruta, en una zona de pas al punt més distant de l’última província imperial a Hispània, el fet d’anar i venir de tropes imperials i germàniques, així com la implantació de sueus i vascons davant d’ells, va comportar que els darrers romans d’aquest confí intentessin reforçar les seves senyes d’identitat romanes davant dels nouvinguts. Aquest comportament, documentat només parcialment per via textual, ha deixat importants restes —militars, religioses, funeràries— que poden interpretar‑se des d’una perspectiva contextual i diacrònica, mostrant la transició de l’antiguitat a l’edat mitjana, de la Tarraconense al Ducat de Cantàbria.

Descargas

Publicado

June 7, 2024

Colección

Licencia

Creative Commons License

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.

Cómo citar

Lecanda, J. A. (2024). Los últimos romanos en los límites de la romanidad: El extremo occidental de la tarraconense entre germanos y vascones. In M. Bouzas Sabater & L. Palahí Grimal (Eds.), De la tardoantiguitat a l’alta edat mitjana: una visió arqueològica (p. 13). Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic. https://doi.org/10.33115/c/9788499846156_04