https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cwb <p>L’objectiu principal de la <strong>Càtedra Walter Benjamin</strong> és el de proporcionar un espai pel treball acadèmic i cultural en la memòria tant de la figura de Walter Benjamin com de les condicions històriques de les dictadures, de l’exili i de la guerra en els quals es despleguen la vida i obra de Benjamin.</p> ca-ES Càtedra Walter Benjamin https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cwb/catalog/book/195 «Walter Benjamin. Una autobiografía de la Modernidad» proposa una aproximació literària al pensament del filòsof alemany des de la perspectiva de la literatura comparada, articulant la teoria de l'assaig, la literatura d'idees i l'escriptura del jo. La tesi central d'aquest llibre és que pràcticament tota l'obra de Benjamin, des de la filosofia a la crítica literària, des de l'assaig a la crònica i, per descomptat, els relats i els escrits de caràcter més explícitament memorialístics, està impregnada del sentit de l'escriptura del jo, encara que es va prometre a si mateix no utilitzar mai el pronom personal de primera persona del singular excepte a les cartes. En aquest sentit, la seva arqueologia de la modernitat és també una meditació sobre l'individu en la modernitat mateixa. Antoni Martí Monterde Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2024-07-15 2024-07-15 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cwb/catalog/book/194 Aquest llibre és un estudi introductori, històric i filosòfic sobre la tradició revolucionària. El seu objectiu és explorar i repensar la complexa relació entre la tradició, la memòria i la revolució a partir d'examinar les aportacions dels principals pensadors que han reflexionat sobre la revolució i d'analitzar com s'han desenvolupat a la pràctica les revolucions de el passat. D'aquesta manera, el que també s'aborda en el llibre és de quina manera s'encasten passat, present i futur en els esdeveniments revolucionaris. Lluny de ser contradictòries o incompatibles, la revolució i la tradició s'han relacionat de múltiples maneres que fins al dia d'avui han estat insuficientment investigades. Edgar Straehle Porras Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2020-07-15 2020-07-15 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cwb/catalog/book/193 El proper any 2020 se celebrarà el centenari de la publicació de la tesi doctoral de Walter Benjamin El concepte de crítica d'art en el Romanticisme alemany. En aquesta obra primerenca, ja es troben nombrosos motius fonamentals de la pensada de Benjamin, que seran determinants per al desenvolupament posterior de la seva obra i, alhora, objecte d'un permanent procés de revisió i transformació. La reflexió al voltant de el concepte de crítica constitueix probablement l'exemple més notable de la pervivència d'un tema que ocupa a Benjamin des dels inicis de la seva trajectòria intel·lectual, ja que en ell no només s'articulen els pressupostos fonamentals de la seva epistemologia, sinó també els trets determinants d'un pensament sobre l'art posterior a les estètiques clàssiques. Els treballs que es presenten en aquest volum procedeixen d'autors que comparteixen interessos comuns, tant en l'àmbit de la investigació al voltant de la filosofia clàssica alemanya com en el dels estudis sobre el pensament de Benjamin, i pretenen, des de perspectives diferents, contribuir a la comprensió de la tesi doctoral de Benjamin, una obra el caràcter inaugural ens sembla inqüestionable avui dia. Amb els treballs aquí reunits, surt a la llum el segon volum de la col·lecció «Constel·lacions», una iniciativa de la Càtedra Walter Benjamin, Memòria i Exili, que, juntament amb la publicació dels assaigs guanyadors de el Premi Internacional Memorial Walter Benjamin convocat per la mateixa Càtedra, té com a objectiu primordial oferir als investigadors un òrgan de difusió perquè puguin donar a conèixer els resultats dels seus estudis, o bé sobre l'obra de Benjamin, o bé sobre la seva recepció posterior. Robert Caner Liese Mònica Carbó Ribugent José Manuel Romero Cuevas Jörg Rudolf Zimmer Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2019-12-20 2019-12-20 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cwb/catalog/book/192 Obra premiada el mes d’octubre de 2017, amb el Premi Internacional Memorial Walter Benjamin en la modalitat «Reconeixement a un treball assagístic inèdit». Aquest llibre traça un recorregut general sobre les prerrogatives pròpies als aparells de comunicació de masses que desemboca a una anàlisi més detallada sobre les temptatives crítiques subjacents als treballs radiofònics que Walter Benjamin redacta i locuta per la ràdio entre 1927 i 1933. El nostre anàlisi parteix de les peces dialogades per decantar-se, progressivament, cap a una proposta de lectura de les emissions dirigides en exclusiva al públic infantil i juvenil editades en «Aufklärung für Kinder". Aquests textos interrompen el quefer habitual de la ràdio, com a corretja de transmissió de valors i formes de comunicació present. El gest infantil travessat per la representació cinematogràfica de les infàncies i recuperat en la pràctica teatral amb nens abundarà en aquest trenqui de la compacitat del present de la comunicació: el «Programa de teatre infantil proletari» serà l'encarregat de desplaçar la qüestió de la transmissió de discursos a l'àmbit més làbil, i polèmic, dels comportaments. Les maneres de transmissió són, doncs, un espai preponderant des d'on modular respostes polítiques; el terreny de les conductes, on de facto es juguen les formes de govern; els textos sobre la mimesi dels anys trenta, la nostra última escala en aquest recorregut que pretén trenar infància, formes d'intervenció pública i politització. Ana Lanfranconi Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2018-08-01 2018-08-01 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cwb/catalog/book/190 Els cants de l'èxode" ofereix una aproximació a l'exili contemporani, des del punt de vista dels escriptors que el van patir i l?han explicat, i una reflexió sobre com el van concebre literàriament a les seves obres. Aquest assaig pretén identificar, definir i relacionar diferents aspectes recurrents de les creacions dels autors expatriats de mitjan segle xx, des d?una perspectiva teòrica i comparatista, sense oblidar el comentari dels textos.nEntre altres temes, el lector trobarà en aquestes pàgines un breu estat de la qüestió dels estudis sobre l?èxode, un esbós de la condició d?exiliat al nou-cents, un repàs de la recuperació del mite antic i de la seva utilitat per exposar una expatriació, o una anàlisi dels tòpics relacionats amb l?expressió del retorn.nEn darrer terme, els diferents capítols proporcionen una visió de la poesia escrita lluny de la península Ibèrica després de 1939, i constitueixen un intent per comprendre com aquests escriptors refugiats van saber formular líricament una de les situacions humanes més antigues, i, alhora, un lloc comú de la història de les idees i de la cultura, com és l?exili. Jordi Julià Garriga Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2016-05-20 2016-05-20 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cwb/catalog/book/189 En aquestes conferències, oferides durant l'any 2014 a la Càtedra Walter Benjamin s'examinen les relacions filosòfiques entre dos dels més grans filòsofs alemanys moderns, Georg Wilhelm Friedrich Hegel i Walter Benjamin. En aquestes conferències, l'autor mostra les connexions entre l'epistemologia crítica de Benjamin i alguns aspectes fonamentals de la metafísica i l'epistemologia de Hegel. Il·luminant una certa compatibilitat d'enfocaments entre l'idealisme alemany i la teoria crítica sobre la possibilitat i la necessitat de les idees i teories metafísiques, les conferències demostren per què la modernitat no pot simplement ser qualificada com una edat "postmetafísica". La metafísica no només és necessària per a la filosofia per tal de tractar els seus temes adequadament, sinó que també és essencial per a l'espiritualitat, així com per a la llibertat dels éssers humans. n Jan Urbich Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2015-07-15 2015-07-15 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/cwb/catalog/book/191 "Usos i abusos de la imatge en l’univers audiovisual de la Shoah" indaga les diferents estratègies amb les quals el cinema ha afrontat la qüestió del genocidi dels jueus d’Europa, transformant les relacions entre la imatge audiovisual i la representació de la història. nEl llibre proposa un recorregut lliure i fragmentari a través de les imatges, els seus usos i les seves migracions com a elements fonamentals en la construcció d’un imaginari de la Shoah. D'altra banda, analitza els arxius visuals relatius al genocidi com un referent en la representació contemporània de la víctima i el paper del testimoni audiovisual en la configuració d’una memòria pública i d’un relat sobre l’esdeveniment.nAquestes línies neixen de la ferma convicció que cal pensar les imatges, no només com a testimonis del passat, sinó també com a agents performatius capaços de rearticular-lo, com a generadores de pensament i transmissores de memòria. Les imatges audiovisuals documenten i enregistren el passat alhora que el fabriquen, tot atribuint-li les formes que el faran visible. nn Marina Vinyes Albes Drets d'autor (c) són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ 2015-05-10 2015-05-10