Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria

Dissetenes jornades d’arqueologia de les comarques de Girona

2024-12-17T13:31:10+00:00

El gran canvi

2024-12-17T13:31:05+00:00

La fundació de ciutats per part de la república romana va ser un fet d’una gran transcendència històrica. La prova és que bona part d’aquells assentaments continuen essent els centres des dels quals es vertebra el territori de l’actual Catalunya. És per aquest motiu que el Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries i el Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona van decidir organitzar unes jornades que apleguessin els grups d’investigació que tracten o han tractat recentment aquesta qüestió en els seus estudis. Aquesta trobada va tenir lloc a Empúries els dies 27 i 28 de juny de l’any 2019. La voluntat de l’equip organitzador era la de publicar-ho el mateix 2019; això no ha estat possible fins a l’any 2023. En tot cas, esperem que sigui una eina útil per a tothom que treballi en aquesta qüestió.

El mas Llorens. Estudi d’una família pagesa i el seu mas al pla de Salt (segles XIII-XVII)

2024-12-12T09:41:20+00:00

La vil·la romana de Can Ring o dels Pompeu Saturió (Besalú)

2024-12-12T09:41:18+00:00

Quan l’any 1958 es van collir les primeres restes de ceràmica romana al camp on s’ubica la vil·la, no hi havia vigent cap topònim que permetés identificar l’indret de manera específica. La qüestió se solucionà de manera pragmàtica i com s’acostuma a fer en aquests casos encara a dia d’avui, tot batejant el jaciment amb el nom de la finca o les finques rurals més properes, dues en el nostre cas: la masia de Can Ring i la finca de Can Llandrich o Llandric. Des d’aleshores aquests noms foren emprats per la bibliografia, sovint conjuntament, per referir‐se al jaciment, fins que els darrers anys s’ha acabat imposant, sense un motiu aparent, potser per raó de la seva raresa i particularitat, el nom de Can Ring.

Un abocador del segle III a la "statio" romana de Mas Gusó, en el "territorium" d'Empúries

2024-12-12T09:41:16+00:00

Mas Gusó és un jaciment petit, però de primera categoria gràcies a la seva llarga ocupació, tot i que hi ha alguns períodes que no queden prou ben documentats a causa de la destrucció que les successives ocupacions van provocar en les restes precedents. No obstant això, en el decurs de les catorze campanyes d’excavació s’ha pogut mostrar que des de la fi del tercer mil·lenni abans de la nostra era fins a les darreries del segle iii pràcticament no hi ha un període històric en el qual no hi hagués algun tipus d’assentament, de vegades, certament, molt modest.

Una vil·la romana a la Selva: Casa dels Moros o Cavorca I a Sant Julià de Llor-Bonmatí

2024-12-12T09:41:17+00:00

Al costat mateix del curs del riu Ter es coneixen des de fa temps els vestigis d’unes restes romanes que, nogensmenys, han tingut poc predicament entre erudits i estudiosos. Certament, no ha estat fins fa pocs anys que han estat objecte d’interès i han entrat decididament en la bibliografia especialitzada. Es tracta d’unes ruïnes prou notables que no estan juntes sinó separades per un centenar i escaig de metres. Una, anomenada can Cavorca o Cavorca II, es localitza en una esplanada molt a la vora del curs fluvial. És una construcció només parcialment conservada, aparentment aïllada, ben obrada amb blocs menuts uniformes que va fer servir a bastament en la seva fabricació una quantitat notable de petits fragments de marbre blanc de qualitat i, molt probablement, de pedreres diverses que haurien de procedir, segons pensem, de material d’aprofitament.

La moneda baiximperial romana de Roses

2024-12-12T09:41:15+00:00

El present text pretén donar a conèixer la col·lecció de moneda baiximperial documentada al llarg de les excavacions realitzades a la Ciutadella de Roses. Es centra l’estudi en les monedes que s’han recuperat amb contextos d’excavació associats més o menys clars, però també s’inclouen peces comprades procedents, en teoria, del jaciment de la Ciutadella. Es centra el treball en un total de sis centes seixanta-tres monedes de cronologia baiximperial (294-476). El que es busca és publicar un numerari fins ara inèdit i desconegut en forma de catàleg, així com destacar-ne els seus aspectes principals, s’incidirà principalment sobre el tipus de moneda, l’autoritat emissora, la seca i el volum de les imitacions. A tal efecte es divideix aquesta monografia en un catàleg, on es poden consultar els detalls concrets de cada moneda, i en un text on s’expliquen amb més detall alguns aspectes destacats del còmput general de les peces.

La torre Desvern de Celrà

2024-12-12T09:41:03+00:00

Les excavacions efectuades a Torre Desvern (Celrà, Gironès) el 2003 i entre els anys 2011 i 2017 han documentat una llarga ocupació de l’indret. Durant segle VII, es construí, a l’espai on avui dia s’alça l’immoble, un establiment visigot. Malgrat aquests vestigis previs, l’origen de l’edifici actual s’emmarca en el segle XII, quan es bastí una edificació medieval dominada per una torre de planta rectangular. Entre els segles XV i XVI, l’edifici fou convertit en un palau gòtic. Finalment, ja en el transcurs del segle XVIII, la Torre Desvern va esdevenir un mas convencional.

El castell de Cervià de Ter

2024-12-12T09:37:54+00:00

La restauració del castell de Cervià ha permès recuperar el que, amb tota seguretat, fou l?edifici més important del passat medieval del poble, juntament amb el monestir romànic de Santa Maria. Un element que, a més, ens ajuda a entendre la formació i l?evolució de l?estructura urbana de Cervià, configurada durant segles a redós de les muralles que delimitaven el recinte fortificat, i de l?antic camí de Girona a Empúries i a França.n Amb aquesta restauració s?ha dignificat un espai històric que havia caigut en l?oblit però que tanmateix, durant segles, va formar part del paisatge quotidià dels nostres antecessors. Avui, novament, el turó que domina el nucli antic del poble està presidit per les ruïnes d?una fortificació documentada ja l?any 1024 i que, un cop abandonada a finals del segle XV, va quedar oculta sota la runa i la vegetació durant moltes generacions. (Del Pròleg de Roser Estañol, alcaldessa de Cervià de Ter)

Museus, jaciments, festes i fires

2024-12-12T10:02:41+00:00

Aquest llibre presenta una visió de conjunt dels diferents elements i esdeveniments que es troben i es desenvolupen en el NE de Catalunya en relació amb la difusió del patrimoni d'època romana. En aquesta zona hi ha museus que dediquen una part de les seves instal·lacions a explicar el món romà i a exposar objectes que hi estan vinculats. Al mateix temps, alguns jaciments arqueològics d'aquest període han estat adequats i poden ser visitats. Acompanyant aquestes dues formes de presentar el món romà, s'organitzen fires, mercats, exhibicions, passejades, dramatitzacions, recreacions... Tot un seguit d'activitats que mostren el món romà o esdevenen una referència a l'època romana. La presentació i l'anàlisi de diferents experiències i realitats és una bona oportunitat per avançar en l?estudi de la patrimonialització i usos del patrimoni arqueològic d'època romana.

Guia de Sant Sebastià de la Guarda - Palafrugell

2024-12-12T09:37:55+00:00

No tinc cap dubte que hi ha d’haver un bell misteri en la relació íntima que s’estableix entre els palafrugellencs i la muntanya de Sant Sebastià. Perquè només una mena d’enamorament, una mena de passió amorosa pot explicar l’encís que ens desperta el lloc. Un misteri que, penso, té molt a veure amb la vida, intensíssima, que s’hi ha desenvolupat al llarg de la història, i a la seva omnipresència com a mirador privilegiat de la nostra rodalia. La visió de la muntanya ens recorda qui som i d’on venim: disposar en un mateix espai de les restes del nostre passat més llunyà en continuïtat fins als nostres dies ens ajuda a fixar la nostra memòria, la nostra identitat i el nostre arrelament a una terra i a un país; la seva preeminència geogràfica ens marca les nostres fites més íntimes, aquelles que ens permeten reconèixer el nostre paisatge més immediat, la nostra porció d’espai més reconegut. Deia Josep Pla, el nostre escriptor més universal: «Solia pujar a Sant Sebastià. Va ésser en el curs d’aquestes passejades que em sortí a fora la miserable vocació que tinc d’escriptor […]. Un dia, sense saber com, em vaig trobar amb un llapis i un quadern a la mà. Vaig començar a posar adjectius darrera de cada pineda, de cada camp, de cada tros de mar. Vaig tractar d’escriure els sentiments que em produïa la visió de la terra diversa i de la blava mar escampada […]. Un dia la vista em portà a dibuixar sobre la terra que tenia al davant quatre punts cardinals. A cada punt hi havia un poble del pla. De cada poble, en veia el cementiri —que era per a mi un cementiri familiar […]. Aquell dia vaig sentir-me davant d’aquesta creu de terme de la mort, lligat a aquesta terra amb lligams immortals. De tots els dies de la meva vida, aquest ha estat potser per a mi el més aprofitat. Aquell dia vaig veure que Sant Sebastià era per a mi l’eternitat». Aquest és el sentiment que tenim els palafrugellencs envers la nostra muntanya màgica, i és per això que l’Ajuntament des de fa molts anys vetlla i protegeix aquesta part fonamental del nostre patrimoni col·lectiu —arquitectònic, mediambiental, però també immaterial i cultural—, així com també en garanteix el seu ús i gaudi col·lectiu. Perquè tenim clar que la seva preservació representa, alhora que una obligació, una prova de sensibilitat, fent palesa la idea que protegir el nostre llegat històric és fer reviure la memòria dels nostres avantpassats, que ens parlen dels nostres orígens, de la nostra història i del nostre present. Xavier Rocas Gutiérrez Regidor de Cultura i d'Educación

L'Alt Imperi al nord-est del "Conuentus Tarraconensis"

2024-12-12T10:26:37+00:00

El territori que estudiem en aquest treball ?a grans trets, l?antiga Indigècia amb l?afegitó de Blandae? degué estar format entre època d?August i bona part del segle i per quatre entitats urbanes, per quatre ciuitates nascudes i consolidades a partir de finals del segle II aC i plenament estructurades d?ençà del regnat del primer emperador, que reorganitzà el país incidint-hi amb força i definint-lo de cara al futur.nn

Les defenses de l'"oppidum" de *Kerunta

2024-12-12T10:36:27+00:00

El volum que ara presentem se centra principalment en l’anàlisi de les muralles que successivament van protegir la comunitat des del voltant del 500 aC fins que, al segle VIII de l’era, el vell castellum va esdevenir fractum. Aquest és el tema principal però també s’aprofita per estudiar l’evolució urbanística del sector nord-occidental del jaciment —l’anomenada zona 2—, que permet observar els canvis de l’estructura urbana des de mitjan segle VI aC fins al moment actual. nAquest estudi se centra especialment en l’època ibèrica (antiga, plena i tardana) però contempla l’evolució posterior a través d’una ocupació puntual de la segona meitat del segle I aC i de la construcció, a mitjan segle IV, de la fortalesa baiximperial que va ser mantinguda i reformada pels visigots vers el 500, fins que, després de la conquesta pels àrabs d’aquest territori, va ser abandonada. nUna llarga història que fa de Sant Julià de Ramis, almenys del seu nucli central, de la seva muntanya, un dels poquíssims municipis dels quals en coneixem, amb notable detall, la seva evolució sense forats negres. nLa col·laboració iniciada fa setze anys continua donant fruits saborosos. Felicitem-nos-en.n

Els orígens de la basílica de Sant Feliu de Girona. Dades documentals i arqueològics. Estat de la qüestió

2024-12-12T09:41:14+00:00

Aquest treball ve motivat per la realització d’uns sondeigs a l’interior de l’església de Sant Feliu de Girona (el Gironès) a l’inici de l’any 2010. A partir de la documentació coneguda prèviament i dels resultats de la intervenció, s’analitza el lloc ocupat per la basílica des de l’època romana fins a la medieval i es fan unes interpretacions, particularment dels períodes antic –quan s’hi estableix una de les necròpolis de Gerunda– i tardoantic –quan es bastiria la primera basílica.

Els sitjars

2024-12-12T10:36:26+00:00

Amb aquest tercer volum de la sèrie monogràﬁca es divulga el resultat de tres excavacions arqueològiques efectuades en tres dels jaciments que formen part del context ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis. En tots aquests casos, la característica comuna és l’agrupament de sitges. Aquest estudi és de summa importància per la manca d’estudis faunístics publicats d’aquest període en aquest territori i pel fet que la troballa es dóna en àmbits tancats com són les sitges.

Arqueologia urbana a Girona. L'excavació Cuina de Casa Pastors

2024-12-12T09:41:13+00:00

Entre els anys 1971 i 1973 es van efectuar unes exploracions a Casa Pastors de Girona (el Gironès), un edifici situat a tocar de les muralles romanes de la ciutat. Els resultats, presentats detalladament en aquesta monografia, han tingut una notable importància per al coneixement de dues èpoques diferents a la història de la ciutat: els moments inicials de Gerunda i el temps de la tetrarquia.

El camp de Sitges de Can Serra. Un jaciment Ibèric i Alt Medieval

2024-12-12T09:41:12+00:00

L’execució dels treballs de seguiment de la via del Tren d’Alta Velocitat en el seu pas per Vilobí d’Onyar (la Selva) va permetre localitzar i excavar l’any 2004 dos sitjars. Els materials recuperats situen el funcionament de les sitges en dos moments diferents: per una banda, mitja dotzena són d’època ibèrica; de l’altra, setanta més s’enquadren en la plena edat mitjana (segles XI-XIII).

El Fundus de Turissa entre el segle I ac i l'I dc. Arqueologia de dos establiments rurals, Mas Carbotí i Ses Alzines

2024-12-12T09:41:10+00:00

En aquest volum s’analitzen dos centres d’explotació agrícola d’època romana assentats a la vall de Tossa de Mar (la Selva): Mas Carbotí i Ses Alzines. Ambdós van ser objecte d’intervencions per part del grup de recerca d’Arqueologia de la UdG a finals dels anys 90 i principis dels 2000. Eren establiments modestos destinats de manera exclusiva a funcions industrials –s’hi produïa vi– i estaven vinculats a la propera vil·la dels Ametllers.

La vil·la romana i el jaciment altmedieval de Sant Pere de Montfullà (Bescanó, el Gironès)

2024-12-12T09:41:09+00:00

Aquest treball presenta els resultats de les tres campanyes d’excavació dutes a terme els anys 1987, 1989 i 2002 a l’entorn de l’església de Sant Pere de Montfullà (el Gironès). Les intervencions van aportar dades per resseguir la història de l’ocupació d’aquell indret, que comença amb un establiment agrícola del segle II aC i continua amb una vil·la romana altimperial; temps més tard, l’espai esdevé un sitjar a partir del segle VII, que acaba substituït per una necròpolis ben entrat el segle X.

L'excavació de la carretera de Sant Martí: un sector de l'entorn d'Empúries des de la baixa república fins a l'antiguitat tardana

2024-12-12T09:41:07+00:00

El seguiment arqueològic dut a terme a les obres d’ampliació de la carretera d’accés a Sant Martí d’Empúries (L’Escala, l’Alt Empordà) va portar a fer una excavació de l’àrea afectada entre 1991 i 1992. S’hi van documentar fins a sis fases diferents: un terraplenament d’època republicana, una necròpolis altimperial d’incineració, un sitjar de cronologia imprecisa, una necròpolis d’inhumació en ús entre les darreries del segle IV i mitjan segle V, una fase formada per noves estructures i un abocador del segon quart del segle VI i l’amortització d’un pou del segle VII.

El dipòsit d'ofrenes de la fossa 101 de Mas Castellar de Pontós: un estudi interdisciplinari

2024-12-12T09:41:08+00:00

Un sondeig realitzat l’any 1991 al jaciment ibèric de Mas Castellar (Pontós, l’Alt Empordà) va documentar quatre fosses o sitges en un espai on se sospitava l’existència d’un sitjar. La varietat i la tipologia dels materials recuperats en una d’elles, així com la cura amb la qual foren col·locats al seu interior van portar a les seves excavadores a pensar que la vella estructura d’emmagatzematge fou emprada al primer quart del segle II aC com a dipòsit d’ofrenes.

La Vil·la Romana de La Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà)

2024-12-12T09:41:05+00:00

L’any 1983, amb motiu d’uns treballs d’urbanització al municipi d’Avinyonet de Puigventós (l’Alt Empordà), es van descobrir les restes d’una vil·la romana, que fou excavada d’urgència. Més endavant es van dur a terme dues campanyes més d’excavació (anys 1992 i 1993), que van permetre excavar pràcticament la totalitat de l’establiment. Aquest volum presenta els resultats de les intervencions i les interpretacions del conjunt d’estructures i materials recuperats.

L'Abocador oriental de la Vil·la de Tolegassos (Viladamat, Alt Empordà)

2024-12-12T09:41:04+00:00

La monografia que inicia la col·lecció es focalitza en l’estudi dels materials recuperats en un abocador vinculat a la vil·la dels Tolegassos (Viladamat, l’Alt Empordà). Fou excavat l’any 1991 i ofereix com a aspecte més interessant la documentació d’una estratigrafia completa que s’estén del segle I al III. Les dades aplegades van servir per copsar el desenvolupament de la vil·la al llarg de tot aquest període, que va en bona mesura lligada a l’evolució de la veïna ciutat d’Emporiae.